Cartografia
Geografia i Ordenació del Territori
Curs  2019 -  2020   Índex general
3. Ptolemeu retrobat
Conferència

 
   
plana anterior Ptolemeu retrobat (7/10) plana següent
 

Arribats a aquest punt us podeu preguntar ben raonablement el perquè d'aquest reiterat interès pels manuscrits i les impressions de la Geographia de Ptolemeu sense haver dit encara un mot sobre qui era, ni sobre els continguts del text de la seva obra. Anem-ho a veure.

Sembla evident que Claudi Ptolemeu (ca 90-168 dC) va planificar la seva Geographia com un manual per a mapistes. Va interessar-se sobre com haurien de fer-se els mapes, no pas sobre les descripcions geogràfiques. La principal aportació de la Geographia és la connexió que estableix entre el mapisme científic amb l'astronomia i les matemàtiques. El mateix Ptolemeu era astrònom i matemàtic. La motivació concreta que el decidí a escriure la Geographia va ser la revisió dels treballs de Marinos de Tir, les obres del qual no ens han pervingut. La Geographia, en canvi, va ser coneguda pel geògraf àrab Al Massudi en el segle XIè. Més endavant, les recerques portades a terme per Maximus Planudes (ca 1260-1310) a partir dels manuscrits de la Geographia varen donar lloc a un reviscolament del seu coneixement al Baix Imperi Bizantí. Però des del segle segon dC fins al quinzè, la seva influència en el mapisme de l'Europa Occidental va ser nul·la del tot.

 

En els nostres temps, la lectura de la Geographia encara és ben dificultosa. Pròpiament, no hi ha cap traducció acurada moderna ni edició crítica de la Geographia. No cal dir que avui també ens resulta ben difícil llegir les edicions llatines impreses al segle XV.

A la Geographia, Ptolemeu hi examina els diferents tipus de projeccions dels mapes i la seva eficàcia per mantenir-hi les característiques de l'esfera. Probablement aquesta sigui la seva contribució més perdurable. La Geographia és dividida en vuit 'llibres' o grans apartats. El 'llibre' primer tracta de les definicions generals de la geografia, del millor procediment per a determinar la posició de les localitats en el món conegut, sigui astronòmicament o bé a partir d'itineraris de viatgers i, finalment, dels principis del mapisme matemàtic: com projectar la superfície esfèrica de la Terra sobre un pla. Els sis 'llibres' següents apleguen descripcions molt breus de diversos països, regions i localitats a les que segueixen taules de 'coordenades' de gairebé vuit mil (8.000) localitats o d'accidents geogràfics remarcables. Les 'coordenades' basades en mesures astronòmiques eren una minoria i "gairebé totes eren errònies". El darrer 'llibre' facilita una breu explicació de cadascun dels vint-i-sis mapes regionals.

 

 

Versió del sumari de la Geographia de Ptolemeu a partir de la traducció en francès de Germaine Aujac (1993): Claude Ptolémée astronome, astrologue, geographe: connaissance et représentation du monde habité. Paris: Editions du Comité des Travaux Historiques et Scientifiques CTHS. També s'hi disposa el paràgraf inicial de l'obra, el que inclou la definició de la geografia.

 

Geographike uphegenesis = Manual de geografia, de Claudi Ptolemeu

Sumari

 

LLIBRE PRIMER

1. La geografia: diferència amb la corografia.

"La geografia és una imitació gràfica de la part coneguda de la terra, considerada globalment, i en els seus trets més generals. Contrariament a la corografia que divideix la terra en regions i les presenta separadament, cadascuna per si sola, afegint al dibuix una munió de petits detalls, com ports, ciutats, pobles, afluents de grans rius, etc., la geografia té com a missió la de mostrar la terra coneguda en la seva unitat i la seva continuïtat, la d'indicar-ne la naturalesa i la posició; solament reté els trets que entren en els esquemes globals i universals, com poden ser els golfs, les grans ciutats, els pobles importants, els rius remarcables, i tot allò que, a cada àmbit, és significatiu. Mentre que la corografia té per objectiu l'estudi de les realitats parcials (com un pintor que representés tan sols una orella o un ull), la geografia, en canvi, pretén donar una visió de conjunt (com quan es dibuixa el cap sencer)."

2. Supòsits indispensables.

3. De la manera com la mesura en estadis de qualsevol distància en línia recta, fins i tot si no és situada sobre un meridià, permet obtenir la mesura de la circumferència terrestre, i inversament.

4. Cal donar preferència a les observacions astronòmiques sobre les estimacions aportades pels relats de viatges.

5. Necessitat de retenir els relats més recents donats els canvis experimentats sobre la terra en el curs dels temps.

6. Les Instruccions Geogràfiques de Marinos.

7. Rectificació de l'amplària atribuïda per Marinos, per mitjà de l'astronomia, a la terra coneguda.

8. Rectificació d'aquesta mateixa amplària establerta a partir dels itineraris terrestres.

9. Rectificació d'aquesta mateixa amplària establerta a partir de distàncies marítimes.

10. L'Etiòpia no pot descendir al sud del paral·lel simètric al de Meroe.

11. Errors de càlcul perpetrats per Marinos.

12. Rectificació de la llargària del món conegut pels itineraris terrestres.

13. Rectificació d'aquesta mateixa llargària per les distàncies marítimes.

 

 

 

14. Del Quersonès d'Or fins a Catigara, per mar.

15. Contradiccions en la descripció regional.

16. Errors en els límits de les províncies.

17. Desacords entre les propostes de Marinos i els informes fets pels nostres contemporanis.

18. Es fa difícil dibuixar el mapa d'acord amb Marinos.

19. Es ben fàcil dibuixar el mapa d'acord amb nosaltres.

20. Incoherència del mapa de Marinos.

21. Regles per traçar el mapa sobre un pla.

22. Com dibuixar el mon habitat sobre una esfera.

23. Llista de meridians i de paral·lels per traçar en el mapa.

24. Com traçar un mapa del món habitat sobre el pla en harmonia amb la seva posició sobre l'esfera.

 

LLIBRE SEGON

1. Introducció a la descripció regional.

L'enumeració dels topònims, amb la seva corresponent longitud i latitud, s'allargassa des del segon apartat del llibre segon fins al quart apartat del llibre setè. En aquest sumari els títols d'aquests apartats han estat omesos.

 

LLIBRE SETÈ

5. Resum sumari del mapa del món habitat.

6. Dibuix de l'esfera armil·lar amb el món habitat.

7. Descripció sumària d'aquest planisferi.

 

LLIBRE VUITÈ

1. Objectius per atènyer en la distribució en mapes del món habitat.

2. Què cal incloure en cada mapa regional.

 

Pàgina actualitzada el 28 d'octubre de 2019
PAU · ALEGRE · FECIT · MCMXCVIII · MMXIX
3. Ptolemeu retrobat
Anàlisi  |  Conferència  |  Qüestionari  |  Exercici