Les mesures de la circumferència terrestre que coneixem del Món Antic es basaren en l'observació per procediments astronòmics de la diferència de latitud entre dues localitats que se suposaven situades sobre el mateix meridià. En els gràfics adjunts disposeu dels esquemes de dos d'aquests procediments. A dalt, el practicat per Eratòstenes de Cirene (ca 290 - 215 aC) entre Siene (= Assuan) i Alexandria. A sota, el de Posidoni d'Apamea (135 - 51 aC) entre Rodes i Alexandria. Òbviament, la cura del resultat és depenent de l'estimació de la distància entre les dues localitats de base. Les hem anotat en cada gràfic. Avui podem reconèixer que Eratòstenes va aproximar-se notablement a la realitat mentre que Posidoni va quedar-ne molt allunyat. L'adopció de la mesura d'aquest darrer per Marinos de Tir i per Ptolemeu va ser l'origen de la subestimació de la grandària de la Terra durant segles.

Gràfics adaptats de Smith, James R. (1988): Basic Geodesy: an introduction to the history and concepts of modern geodesy whitout mathematics. Rancho Cordova, Ca.: Landmark Enterprises.