Com ja he mencionat anteriorment, l'edició de Ptolemeu d'Estrasburg (1513) també incloïa el primer mapa imprès en colors. Era en un mapa regional de la Lotharingia. Atesa la reduïda superfície que cobreix, aquest mapa pot considerar-se com un cas únic entre les tabulae novae afegides a les diverses impressions de Ptolemeu. Tot i que ja existien mapes regionals manuscrits des del segle XIV, no han estat trobats en cap de les versions impreses a Itàlia al segle XV. També se'n varen dibuixar durant el segle XV, com és el cas del de Verona ca 1440, d'acurada elaboració.

El professor Almagià suggeria que va ser format en base a un recolzament en distàncies i direccions radials centrades a Verona mateix. L'any 1460, el Consell dels Deu de la República de Venècia va ordenar la confecció de mapes de les ciutats, comarques i castells i de les seves terres jurisdiccionals a tots els seus administradors. Almagià també considerava que aquesta ordre era la que havia donat lloc als mapes conservats de Pàdua (1465) i de Brescia (1470). Però aquests poden ser només les mostres d'una producció més nombrosa de mapes regionals a Itàlia durant el segle quinze. I és ben sorprenent que no se'n vagi adaptar cap com a tabulae novella.