Entre 1466 i 1468, Nicolaus Germanus va preparar la seva segona recensió de la Cosmographia. Ara, per a dibuixar el mapa del Món que obre la col·lecció va decidir-se per l'aplicació de la segona projecció de Ptolemeu. Aquesta projecció, anomenada també homeotètica, presenta el canemàs de meridians i de paral·lels com una xarxa de línies corbes, a diferència de la primera projecció cònica amb meridians rectilinis que era l'única que havia estat usada fins aleshores. Així mateix, va afegir-hi tres tabulae novellae corresponents a Hispània, Itàlia i al 'Nord', aquest darrer preparat a Itàlia entre 1424 i 1430 a partir d'un text descriptiu del danès Claudius Clavus. Encara va produir una tercera recensió (1468?-1474?), coneguda a través de tres còdexs.
En un d'ells, el codex Wolfegg, hi afegeix dues altres tabulae novellae corresponents ara a la Gàl·lia i a Palestina de manera que la col·lecció ateny un total
|
|
de trenta-dos mapes. No puc referir-me ara a tots els còdexs llatins de la Cosmographia que van produir-se entre 1406 i 1475, la data de la primera edició impresa. N'hi ha més de cinquanta. Tanmateix cal mencionar el còdex de la Geographia de Ptolemeu signat amb la rúbrica Henricus Martellus Germani fecit has tabulas que es guarda a la Biblioteca Nazionale Centrale a Florència, i un altre de semblant a la Biblioteca Vaticana que malgrat no portar signatura també pot ser atribuït a Marcellus. Almagià creia que ambdós còdexs eren de factura anterior a 1490.
Fragment de la còpia manuscrita conservada a la Biblioteca Nacional de Nàpols datada entorn de l'any 1460. Malgrat que la versió no va signada, Lelio Pagani (1990) l'atribueix de manera certa a Donis Nicolaus Germanus. S'hi nota l'empremta de Nicolaus Germanus per l'ús de la projecció trapezoïdal.
|