La versió llatina de la Geographia va ser copiada i comentada per diversos estudiosos durant els primers setanta anys del segle XV. Algunes d'aquestes versions són de gran interès ja que hi afegeixen mapes contemporanis a més dels ptolemaics pròpiament dits. Així, en una de les còpies llatines manuscrites realitzada sota la direcció del cardenal Guillaume Fillastre l'any 1472 hi apareix un mapa contemporani de l'Europa Septentrional que es deu a Claudius Clavus. L'artista florentí Pietro del Massaio va realitzar tres versions de la Geographia en les que hi va afegir set tabulae novellae i nou plànols de ciutats, en col·laboració amb Hugo Comminelli. Dos d'aquests còdexs porten dates dels anys 1469 i 1472. El tercer no en porta, però pot haver estat realitzat abans de l'any 1456. Skelton notava que "hi ha una marcada similitud" entre els mapes 'nous' d'Hispània, de la Gàl·lia i d'Itàlia executats per Massaio amb els de Donnus Nicolaus Germanus el qual va treballar a Florència i a Ferrara entre els anys 1464 a 1471.

En aquelles dates Florència era un centre d'estudis cosmogràfics i Nicolaus Germanus va ser-ne un dels seus investigadors capdavanters. De les seves activitats n'hem conservat dotze còpies manuscrites de la Cosmographia, una de les quals, un manuscrit il·luminat de manera magnificent, va presentar-lo a Borso d'Este, Duc de Ferrara, l'any 1466. Donnus Nicolaus va interessar-se per les projeccions cartogràfiques, un interès que va compartir amb un nombrós grup d'estudiosos italians i alemanys. De les seves dotze versions cal destacar-ne, en especial, les cinc realitzades entre ca 1460 i 1466 degut a que va aplicar-hi la projecció trapezoïdal de la seva invenció. Deixo per a més endavant la descripció de les projeccions cartogràfiques proposades pel mateix Ptolemeu en la seva Geographia.

Fragments del mapa regional ptolemaic de la Península Ibèrica. A l'esquerra d'acord amb la informació de Ptolemeu a l'edició de Roma (1490). A la dreta, segons una tabulae novellae afegida a l'edició d'Ulm (1482) .