L'any 1400 és una fita molt significativa en el desenvolupament del mapisme a l'Europa Occidental. En efecte, en aquella data el protector de les arts florentí Palla Strozzi va obtenir una còpia de la Geographia de Ptolemeu a Constantinoble. Així mateix va aconseguir que el fundador dels estudis grecs a Itàlia, Manuel Chrysolorus, es comprometés a traduir-lo al llatí. Aquest, però, no va arribar a fer-ho, de manera que va traspassar la tasca a un dels seus alumnes: Jacobo Angelo de Scarparia que la completaria l'any 1406. La seva traducció va ser copiada molt aviat tot i que va rebre crítiques negatives. No sembla pas que el manuscrit de la traducció d'Angelo portés mapes. Els mapes que s'afegiren al text a partir de 1415 varen ser dibuixats per Francesco di Lapacino i per Domenico di Boninsegni a partir d'un altre manuscrit bizantí importat a Itàlia i amb expressió de la toponímia i de les llegendes en grec i en llatí. En els manuscrits grecs de la Geographia s'hi poden trobar dos tipus diferents de mapes. J. Fisher va anomenar aquests dos grups com la recensió A i la recensió B. Lapacino i Boninsegni varen copiar els mapes del grup A composat per un mapa del Món, l'autoria primigènia del qual s'assignava a Agathodaimon d'Alexandria, i per vint-i-sis mapes regionals: deu per Europa, 4 per Àfrica i

12 per Àsia. El grup B contenia un mapa del Món i seixanta-tres mapes regionals de reduïdes dimensions així com alguns de continentals. Els mapes d'aquest segon grup no han estat mai impresos.

La Geographia de Ptolemeu transmesa a l'Occident a partir de manuscrits bizantins ha estat i encara és voltada per una gran controvèrsia sobre la seva autenticitat. La controvèrsia es centra en l'autoria dels mapes. Diversos estudiosos creuen que són còpies fetes a Constantinoble i derivades dels mapes dibuixats per Maximus Planudes (ca 1260-1310) o per un tal Athanasius com a regal per a l'emperador bizantí Andrònic II Paleòleg (1282-1328). Potser és interessant deixar constància que avui dia es conserven cinquanta-un manuscrits grecs de la Geographia datats des del segle XIIIè fins el XVIè. Catorze es conserven a la Biblioteca Vaticana i tretze a la Bibliothèque Nationale.

Planisferi de la col·lecció de mapes de la Geografia de Ptolemeu. Còpia manuscrita bizantina de finals del segle XIV. El sistema de projecció utilitzat és el conegut com 'primera projecció' de Ptolemeu.