El Depósito de la Guerra fa els primers aixecaments per fotogrametria terrestre a començaments del segle XX, entre els quals un de Ribes de Freser de 1902, com a exemple de la simplificació de tasques que suposava la utilització de fotografies en els aixecaments de les zones més muntanyoses. Pel que fa a Catalunya, hem trobat referenciada una conferència sobre fotogrametria que realitza l’any 1899 el geòleg Lluís Maria Vidal als locals del Centre Excursionista de Catalunya, evidenciant una vegada més l’interès d’aquesta entitat pel que fa als temes més innovadors en el camp de la cartografia. Aquell mateix any els agrimensors Ciriaco de Iriarte i Leandro Navarro publiquen un detallat estudi: Topografía fotográfica o sea aplicación de la fotografía al levantamiento de planos.

Les possibilitats de poder fer fotografies des de l’aire van augmentar considerablement les perspectives d’utilització de la fotografia en l’aixecament de mapes. El 1858, el frances Nadar fa la primera fotografia aèria des d’un globus aerostàtic, però seria amb la invenció de l’aviació propulsada amb motor i l’impacte que va tenir en la Primera Guerra Mundial, que s’avençaria ràpidament en aquest camp. A començaments del segle XX es comencen a fer proves amb fotografies aèries en diferents països.

Mentrestant, els invents pel que fa als aparells mecànics de dibuix s’anaven succeint ininterrompudament. Entre els més destacats hem d’assenyalar el disseny de l’estereocomparador pel Dr. Carl Pulfrich (1858-1927), col·laborador científic de la Casa Zeiss de Jena (Alemanya) o de l’estereoautògraf, obra del capità austríac Eduard von Orel (1877-1941). A Espanya els militars Rafael Peralta, Alejandro Mas y Zaldúa juntament amb l’enginyer José M. Torroja també farien avenços destacables en aquells anys. L’Instituto Geográfico crea l’any 1914 un Gabinet de Fotogrametria, de moment dedicat a l’experimentació, i aquell mateix any l’esmentat José M. Torroja fundà la Sociedad Estereográfica Española.

Durant la Primera Guerra Mundial es van posar en practica les noves tècniques. L’any 1915 l’exèrcit alemany posà en servei una càmera que feia fotografies aèries superposades al llarg d’una línia o passada. Poc temps després d’acabada la guerra es comencen a restituir fotografies aèries a diversos indrets i en sorgeixen les primeres empreses.

A Espanya les primeres, aplicacions de la fotografia aèria estan estretament relacionades amb la confecció del cadastre. L’any 1927 es creà a Madrid la primera empresa privada de fotogrametria: es tracta de la Compañía Española de Trabajos Fotogramétricos Aéreos SA (CETFA) i els primers treballs que realitzen són per a les confederacions hidrogràfiques. Sembla que un dels vols fotogramètrics més antics d’Espanya el va realitzar precisament l’empresa CETFA per a l’Instituto Geográfico a finals de 1930 i principis de 1931 del municipi de Guardiola de Berguedà, però no s’han conservat els negatius.

La Segona Guerra Mundial donaria l’impuls definitiu a la realització de vols fotogramètrics i la seva restitució, sistema ja adoptat pels serveis oficials més importants del món i per moltes empreses privades de cartografia. A Espanya, mentrestant, la Guerra Civil i la postguerra van deixar una delicada situació econòmica que va paralitzar tota l’activitat, i deixà la iniciativa als serveis cartogràfics del l’exèrcit americà, que, per motius estratègics, iniciaren la confecció d’una sèrie pròpia del mapa 1:50 000 i realitzaren un vol fotogramètric a finals dels anys quaranta. L’activitat dels EUA a Espanya es normalitza l’any 1953 i el bienni 1956-1957 es dugué a terme un nou vol fotogramètric, conegut popularment com el vol ”americà”.

A la dècada dels quaranta l’empresa CETFA continua la seva tasca i realitza diversos vols fotogramètrics de nuclis urbans, d’entre els quals alguns de Catalunya. Fins als anys seixanta, però, la fotogrametria no s’implantà definitivament a Espanya. Ja ens hem referit als primers projectes cartogràfics institucionals de Catalunya, realitzats per empreses de Madrid, i a la creació dels primers gabinets de fotogrametria a la delegació de la Junta de Carreteres del MOPU a Barcelona l’any 1960 i també a la reorganització del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, a la dècada següent. Al mateix temps comencen a muntar-se empreses fotogramètriques a Barcelona i a d’altres poblacions catalanes com la casa POLUX SA de Girona, que introduia l’instrumental i tècniques de confecció d’ortofotomapes.

L’any 1992, a més dels organismes oficials: Instituto Geográfico Nacional, Servicio Geográfico del Ejército i de les comunitats autònomes, entre els quals