Els exemples d'aquesta plana són aplicacions de la variació d'intensitat gràfica per a expressar uns atributs (els vots) per àmbits geogràfics en implantació zonal (els municipis de l'AMB). En cada cas, la variació gràfica de la variable visual expressa l'ordenament de menor (blanc) a major (negre) d'uns valors quantitatius agrupats en classes graduades.

Fixeu-vos com es poden fer dir coses prou diferents segons com hagin estat agrupats i diferenciats. Les dues aplicacions són correctes: tant si s'utilitzen uns valors únics d'agrupament per a tots els partits o, el que és el mateix, una sola llegenda per a tots els mapes, com si agrupem els valors de manera singular per a cada partit d'acord amb els màxim i el mínim de vots obtinguts, la qual cosa significa disposar una llegenda per a cada mapa.

Identifiqueu cadascun dels municipis amb l'ajuda d'un atles o amb documentació de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Els primers cinc mapes expressen (... se'ls hi ha fet dir) la implantació global a l'àrea metropolitana de Barcelona dels cinc partits que varen treure representació parlamentària. La més important és la del Psc-Psoe i la més baixa la d'Esquerra Republicana. Compte: el negre o el tramat molt dens no significa que tothom o gairebé tothom vagi votar el partit indicat pel mapa. La variació d'intensitat només expressa l'ordenament dels valors. No expressa proporcionalitat. De la mateixa manera que el blanc no expressa necessàriament uns valor nuls sinó la classe més baixa.

Els altres cinc mapes, en canvi, expressen (...se'ls hi ha fet dir) la implantació relativa dels partits per municipis independentment de la quantitat global obtinguda. Així es pot copsar millor la distribució geogràfica del vot per a cada partit. Noteu que disposem d'una llegenda a cada mapa i que els valors mínims i màxims són específics per a cada partit.