Retornem però a Augustus Petermann. L'any 1849 va publicar un gran mapa en el que es mostrava la distribució de la població britànica en base a les dades del Cens de l'any 1841; el mapa havia estat gravat en coure i acolorit a mà. Els valors de la densitat de població per milla quadrada de cada comtat s'hi anota directament en xifres. L'aplicació del degradat de gris s'hi usa per a mostrar el grau relatiu de concentració: com més fosc més concentració. El mapa va ser format i dibuixat pel mateix Petermann mentre que el gravat en coure i de les mitges tintes va ser realitzada per John Dower de Pentonville, a Londres. És ben interessant comparar el mapa de població de Petermann amb un altre mapa que també mostra les dades del Cens de 1841 per bé que limitat a Anglaterra i Gal·les. Em refereixo al mapa dibuixat per l'estadístic Joseph Fletcher i que ja he citat abans. El mapa de Fletcher mostra la densitat de població per cent acres, per sobre i per sota del valor mitjà global d'Anglaterra i Gal·les, en base a una classificació en set categories a cadascuna de les quals hi aplica intensitats gràfiques obtingudes per trames de línies paral.leles i encreuades. Una vegada calculada la densitat de cada comtat i dels conjunt d'Anglaterra i Gal·les, Fletcher va obtenir les diferències en percentatge entre els valors dels comtats i el global dels dos països. Això és el que va determinar la trama de cada comtat. El ranking dels comtats es presentava en una taula adjunta i el número de rang de cada comtat també va retolar-se sobre el mapa.

La diferència entre els mapes de Fletcher i de Petermann reflecteix la formació de cadascun. Com a estadístic, els objectius de Joseph Fletcher eren els de comparar les variacions geogràfiques de diverses dades estadístiques. August Petermann, en canvi, era un geògraf mapista en la tradició de Heinrich Berghaus i d'Alexander von Humboldt i estava més interessat en les distribucions geogràfiques que no pas en 'les desviacions respecte la mitjana'. Els mapes temàtics dels pocs atles als que m'he referit representen ser però una petita fracció dels que varen ser impresos durant el segle dinou. En relació amb els que es varen publicar durant les sis primeres dècades, el nombre dels publicats als darrers quaranta anys suposen un considerable increment de la producció. El seu recompte és gairebé impracticable, fins i tot limitant-lo als publicats en llengua anglesa.

A manera de reflexió final voldria destacar que l'aspecte més significatiu dels atles produïts per Berghaus, pels Johnston i per Petermann potser sigui l'adopció que fan dels ensenyaments d'Alexander von Humboldt dintre de la generació immediatament posterior a les seves lliçons de geografia física a Berlín dels anys 1827-1828.