Cartografia
Geografia i Ordenació del Territori
Curs  2019 -  2020   Índex general
Cartografia, estadística i geografia
conferència

 
   
plana anterior Els mapes temàtics al segle dinou (9/12) plana següent
 

El primer mapa del Physicalischer Atlas de Berghaus era titulat Alexander von Humboldt's System der Isotherm Kurven in Merkator's Projection i datava de l'any 1838. Degut a la manca de dades més àmplies, les isotermes s'hi presentaven molt generalitzades. Les mateixes línies indicaven tant les temperatures d'estiu com les d'hivern. Aquesta duplicitat s'aconseguia retolant el valor d'hivern en el cantó polar de la isoterma mentre que el valor estival era retolat en el cantó equatorial. Les isotermes varen adoptar-se de forma general com a mitjà per expressar les distribucions de temperatures.

La tècnica de disseny emprada per Berghaus en la confecció del seu mapa hietogràfic del Món de l'any 1841 és el degradat de grisos. És el primer mapa en expressar les precipitacions: a major precipitació li correspon major intensitat de gris. El mapa va ser gravat en coure i acolorit a mà. La coloració s'aplica a les línies divisòries de diverses zones de concentració estacional d'innivació. Els vents monsònics de l'Oceà Índic s'assenyalen mitjançant sagetes. A les notes explicatives del mapa, Berghaus fa constar la insuficiència de les dades disponibles i, per tant, de la

 

impossibilitat d'usar 'isolínies' en un mapa mundial de precipitacions. Tanmateix, en el seu atles hi consta un mapa de les pluges a Europa datat l'any 1841 en el que iguals quantitats de precipitacions hi són representades mitjançant 'corbes' (isolínies). Les precipitacions estivals com a percentatge de les anuals també s'hi mostren mitjançant corbes. Aquestes 'corbes' consisteixen en el més semblant a un rosari de punts cadascun dels quals representa un cinc per cent de les precipitacions anuals. Les direccions dels vents plujosos també s'expressen mitjançant fletxes; també s'indica el nombre de dies plujosos així com els nivosos.

 

 

Primera versió del mapa de l'hemisferi nord amb isotermes d'Alexander von Humboldt (1817). Malgrat l'aparença de diagrama, el gràfic és un veritable mapa ja que, a més de les coordenades geogràfiques, s'hi disposen les isolínies d'igual temperatura mitjana anual i diverses estacions amb les seves mitjanes de màxima i mínima. El calc us pot ajudar a interpretar-lo. Les longituds i latituds són en graus sexagesimals. Les temperatures en graus centesimals.

 

 

Repr. i reelaboració a partir de Thrower, Norman J.W. (1996): Maps and Civilization: Cartography in Culture and Society. Chicago: The University of Chicago Press; p. 131.

 

Pàgina actualitzada el 9 de desembre de 2019
PAU · ALEGRE · FECIT · MCMXCVIII · MMXIX
9. Cartografia, estadística i geografia
Anàlisi  |  Conferència  |  Qüestionari  |  Exercici