Permeteu-me retornar al Physicalischer Atlas de Berghaus per una estoneta. En total, els dos volums contenen un total de 90 pàgines de mapes temàtics classificats en vuit seccions. L'encapçalament i detall de pàgines de cadascuna és el següent:

• Metereologia i climatologia, 13 pàgines
• Hidrologia i hidrografia, 16
• Geologia, 15
• Magnetisme terraqüi, 5
• Geografia botànica, 6
• Geografia zoològica, 12
• Antropogeografia, 4
• Etnografia, 19.

Berghaus va acompanyar els mapes amb extenses notes i explicacions en relació amb les fonts, etc. És ben possible que comptés amb la col·laboració de Humboldt per a la redacció d'aquests textos.

L'atlas de Berghaus va exercir una influència considerable sobre altres atles publicats a Europa durant la segona meitat del segle XIX. En endavant,

hom ja no va deixar d'incloure mapes temàtics en els atles escolars. El pont cap a l'àmbit anglosaxò va establir-se per mitjà de The Physical Atlas, "Based on the Physicalischer Atlas of Professor H. Berghaus..." format per A.K. Johnston i editat a Edinburgh l'any 1848. Aquest atles era dedicat a Humboldt.

Tot i la seva monumentalitat l'atles de Berghaus acusava negativament la diversitat d'estils aplicats a la col·lecció de mapes. Això era producte dels canvis experimentats en els procediments i en el dibuix al llarg dels deu anys llargs de realització. Aquesta dispersió visual va ser esmenada per Johnston a l'estandaritzar els materials de Berghaus i presentar-los amb criteris homogenis. Val a dir que el resultat, però, era menys impactant que els originals de Berghaus. En la preparació de The Physical Atlas, Johnston va comptar amb la col·laboració de dos experts, antics aprenents de l'escola de Berghaus a Postdam: H. Lang qui va començar a treballar amb Johnston l'any 1844, i August Petermann qui va traslladar-se a Edimburgh l'any sobre.