Dos anys després del de Dupin van aparèixer publicats tres altres mapes ben significatius signats per A. Balbi (1782-1848) i A.M. Guerry (1802-1866). El tema d'un d'aquests mapes era el mateix que havia presentat Dupin. L'objectiu dels altres dos eren presentar la distribució dels delictes contra les persones i contra els bens respectivament. Ni aquests mapes, ni els de Dupin, varen trobar lloc en els atles de l'època. En el mateix sentit, els mapes d'autors posteriors varen veure la llum en comunicacions i articles dirigits a societats especialitzades com, per exemple, la Statistical Society de Londres que va publicar els de J. Fletcher (1813-1852).

Val la pena notar que en el primer article, Fletcher només hi presentava un mapa sumari al

costat de nombroses taules malgrat la constatació de l'autor sobre que "una ullada al llarg de les columnes verticals d'aquestes taules ens facilita tot el que es pot traduir gràficament per mitjà d'un conjunt de mapes de degradats grisencs d'acord amb la intensitat relativa de cada element". En un segon article de dos anys més tard, però, Fletcher va fer cas de les crítiques o comentaris que li va adreçar el Príncep Albert, consort de la reina Victòria, i hi va incloure dotze mapes coroplètics força elaborats.

Durant els anys trenta del segle passat, també es varen dreçar mapes per a mostrar la difusió espacial del còlera del període 1820-1832.