Gerard Mercator : Nova et Avcta Orbis Terrae Descriptio ad vsvm nauigantium emendate accommodata (1569)
esquema | reproducció | textos | referència | rumbs

Emplaçament veritable del Ganges i de la Península d'Or.

Tot allò que la tradició ens ha ensenyat, si cal fer-ho anar endavant cap al coneixement exacte de la veritat i no obscurir-ho amb errors, haurà de ser tractat de manera que amb raons manifestes se'n refusin les falsetats, i se'n retingui el que sigui probable, fins que siguin trobades les experiències i els raonaments que permetin establir els fets de manera trasnparent en tota la seva veritat.

La natura de la geografia és tan delicada que si tothora ens posem a transformar, desplaçar o intercanviar desconsideradament allò que han establert els Antics, no nomès no arribarem a enlloc sinó que per corregir un sol error tombarem cent veritats i, d'un sol cop, portarem la confusió a una massa de terres i de noms on ningú hi podrà posar les regions al seu lloc, ni els noms a les regions. Això és el que fan actualment els geògrafs en la descripció de l'Índia al situar de manera absurda el Ganges, aquest riu prou conegut, a la banda occidental de la península de Cinçapura (Singapur) i de Taprobana, per bé que els Antics el situaven molt més a l'orient; a més, regiren i embussen la completa descripció ptolemaica de l'Índia al no admetre l'existència de terres situades més enllà d'aquesta península; això és el que per començar volem refutar: a fi i efecte que resplendeixi l'autoritat de Ptolemeu i sigui retrobada la veritat geogràfica que exigeix l'aplicació de denominacions correctes alhora que una justa situació dels llocs.

D'antuvi, és evident que Ptolomeu no va pas inventar a la lleugera aquesta descripció, sinó que aquesta representació de l'Índia va ser recollida de nombroses narracions de viatges i observacions que es remuntaven a Alexandre el Gran, verificades per Marí i completades després pel mateix Ptolemeu; elaborada al llarg de tants segles i per tanta gent, no és pas possible que s'allunyi de la veritat d'una manera tan espectacular com per trasposar (desplaçar) un litoral tan llarg així com ignorar la successió d'un nombre tan gran de llocs que es disposen des del promontori de Comora (cap Comorin) fins a Taprobana i al promontori adjacent, i d'aquí fins el Ganges i la Península d'Or, un litoral molt freqüentat com en són testimoni l'abundància que hom troba aquells noms mencionats en els textos; d'ignorar-ho fins al punt de situar abans el que ve després, i que el Ganges va molt més enllà de Taprobana mentre que els nostres contemporanis el volen emplaçar ben abans. Els Antics es podien equivocar amb les direccions ja que les tècniques de navegació era encara molt imperfecta i la descripció de les costes es feia sense fixar-se gairebé en la seva direcció. També podien equivocar-se al permutar la localització de llocs concrets; per exemple en la descripció de la costa que ens ocupa, Arrià, aquest autor de gran pes, no resulta pas ser un referent de la veritat en el seu Periple quan la ressegueix a partir de l'Indus cap el migjorn de Comara i seguir per Colchos, Camara, Poduca, Sopatma per arribar finalment a Taprobana i al país adjacent d'Azania, on nosaltres i emplacem Malaca; així, mentre el que per a Ptolemeu és el riu Mesole, per Arrià és el país de Mazalia, per les Cirrades, Bargisos i, encara, Hippoprosopos els que condueixen al riu i a la vila mercadera de Ganges.

I encara n'hi ha més. El camí reial de 20 000 estadis que, segons el llibre XVè d'Estrabó uneix l'Indus amb el Ganges i amb Palibotra, no permet pas de situar el Ganges a un altre indret que no sigui aquell en el qual nosaltres el situem, d'acord amb Ptolemeu: i, en efecte, el fons del golf de Bengala, on avui s'hi vol desplaçar el Ganges dels Antics, no pot ser emplaçat a tal distància de l'Indus, si hom té presents les seves dimensions i direccions, mentre deixem Palibotra a la distància proposada sobre el Ganges i que hom tingui present alhora que des de Palibotra el Ganges va cap el mar en la direcció de l'orient.

Tanmateix, si considerem la ruta de 38 dies que el venecià Niccolo Dei Conti va fer des del fons del golf de Bengala, i que el riu d'Ava, on va arribar, és molt més gran que el Guenga de Bengala, no anirem desencaminats si concloem que va arribar al més gran dels rius de l'Índia, el cèlebre Ganges dels Antics,, malgrat que pot haver-se anomenat d'altra manera; també és versemblant que Ava, la ciutat situada prop d'aquest riu, era de fet Palibotra, per raó de les seves dimensions (15 milles de circumferència) i de la seva distància fins la desembocadura, que concorda: Niccolo va navegar 17 dies on Estrabó hi consigna 6000 estadis. Certament, ja que les fonts del Guenga de Bengala es troben a l'indret que hem indicat, i que el seu traçat és el que hem descrit, com també n'és testimoni Jean de Bar, no és ben absurd afirmar que el famós Ganges dels Antics que, com és sabut, té les fonts a les mateixes muntanyes que l'Indus ( a només 280 milers de passos, segons Plini, del Zaradre, el més oriental dels afluents de l'Indus) i el curs del qual es dirigeix majorment cap a migdia?

Així doncs, ja que les fonts del Guenga, ni la seva localització no concorden amb les descripcions dels Antics, ens neguem a creure que es tracti del Ganges dels Antics, malgrat que existiexi una analogia de nom. Malgrat això, fins i tot els inventors d'aquesta opinió no són ben segurs de la seva afirmació, ja que han imaginat que aquest altre Ganges desemboca al golf de Bengala en el mateix estuari del Guenga quan una tal bilocalització els refuta. Afegiu-hi encara que han desplaçat el lloc de diverses ciutats cap el seu famós Ganges així com el rerne de Moin, o Mien, o Mein [Mangi], que, ben al contrari, són annexes al riu que sostenim que és Ganges: tot això permet de comprendre clarament que el veritable Ganges, el dels Antics, cal cercar-lo en una altra banda i no pas en el golf de Bengala.

Ultra aquestes raons prou sòlides, el mateix traçat dels rius i els noms dels llocs que els són propers haurien pogut mostrar la veritat: el cap Comara és comú a Ptolemeu, a Arrià i la nostra descripció; i el cap de Col, no és pas el Collaïcum de Ptolemeu o la Colchica d'Arrià? No es pot menystenir la semblança sonora de de Jameri i Chaberis [Cauvery?] o Camara, de Pogu o Pegu i Poduca, de Tavay i Tava, de Malanga i Malaca, Cantan [Canton?] i la ciutat de Ganges amb el seu riu grandiós, tal i com els Antics afirmen que és el Ganges. En fi, si el Ganges no és on l'hem situat, per què Ptolemeu ha disposat tantes illes a la desmbocadura del Ganges mentre que no se n'hi troben pas al golf de Bengala?

Sostenim, doncs, que el gran riu de Cantan és el Ganges del que ens en parlen els Antics. I que la Península d'Or no és pas la que actualment s'anomena com Malaca, sinó que cal considerar-la l'illa del Japó (com és evident en Arrià i en Pomponi Mela, malgrat que Ptolemeu la mantingui com una península), on s'hi troba el mercat que anomenem com Sabana. El venecià Marco Polo, en el llibre III, cap. 2, diu que aquesta illa, de conformitat amb el seu nom antic, sobreeixeix d'or. Així mateix, no podem deixar d'admetre que l'illa de Borneo és la que Ptolemeu anomena illa de la Fortuna; que les Célebes, Amboina i Gilolo [les Moluques] són les que anomenem com Sinda [de fet en el golf de Bengala], i que Mindanaco amb les seves quatre veïnes més grans formen les illes Barusses [Filipines]. A més, en els mapes recents trobo noms que proven de manera manifesta que els regnes de Mangi i de Catai eren coneguts per Ptolemeu esbatanats sobre el gran golf que Plini anomenava de Crisi o golf d'Or; al regne de Mangi, per exemple: Pagrasa, Done, Carocoran, Agonara, Tartaho; al de Catai: Aspicia i Brema. A Ptolemeu hi trobem per aquests llocs: Pagrasa, Daona, Lariagara, Aganagara, Cortacha, Aspithara i Bramma; malgrat que no hi ha cap dubte que el Ganges es troba més lluny a l'orient de Taprobana; lliura les seves aigües entorn de l'illa d'Or i en el seu gran golf, més enllà de Cattigara, que és el punt extrem de la Xina en la descripció de Ptolemeu, forma l'extremitat oriental del nostre continent i sembla que forma part del regne que avui anomenem Tenduc.

Cliqueu sobre els rectangles per canviar de cartel·la.