Gerard Mercator : Nova et Avcta Orbis Terrae Descriptio ad vsvm nauigantium emendate accommodata (1569)
esquema | reproducció | textos | referència | rumbs

En aquesta descripció del món, les nostres preocupacions han estat tres:

La primera: estendre la superfície de l'esfera sobre un pla de manera que les posicions recíproques dels llocs es corresponguin en qualsevol part ja sigui en direcció i distància veritable com en la seva longitud i latitud; així mateix que s'hi conservin, en la mida del possible, les figures de les regions tal i com les veiem sobre l'esfera. Amb aquesta finalitat, cal assajar una nova disposició i extensió dels meridians en relació amb la dels paral·lels ja que els traçats publicats fins avui dia pels geògrafs no convenen als navegants degut a la curvatura que se'js hi dóna als meridians per a mantenir la seva convergència; degut també a la incidència obliqüa entre meridians i paral·lels, les figures de les regions i llocs situats molt al sud i al nord s'hi presenten tan malmeses que es fa difícil reconeixer-les i extreure'n les distàncies. En les cartes marines de la gent de mar, els graus de longitud, i diversament al que succeeix en l'esfera, creixen sobre els paral·lels que es disposen fins el pol ja que hi resten perpètuament iguals als graus de l'equador; en l'altre sentit, en canvi, els graus de longitud no varien ni creixen gens ni mica: és per això que resulta inevitable que les figures de les regions resultin enormement estirades en sentits diversos i que les longituds i les latituds, les direccions i les distàncies resultin ben diferents de les les veritables; aquesta és la causa de molts errors i, en especial, és el cas quan es disposen tres llocs al mateix cantó de l'equinoccial en una disposició triangular qualsevol, si un dels punts és correctament situat en direcció i distància respecte dels altres dos, resulta també impossible que els altres dos punts mantinguin entre ells la mateixa correcció.

En base a aquestes consideracions, hem incrementat progressivament els graus de latitud en la direcció de cada pol, en la mateixa proporció que ho fan els paral·lels respecte a d'equinoccial. D'aquesta manera hem obtingut: sigui quina sigui la manera que disposem dos, tres o qualsevol nombre de punts, i donat que dels quatre aspectes: la diferència de longitud, la diferència de latitud, la distància, la direcció en retenim un parell per cada lloc en comparació amb un altre en resultarà que tot plegat es trobarà certament quan es posi en relació en no importa qualsevol altres llocs, i hom no hi trobarà cap error en cap lloc, dels errors que hom admet en les cartes ordinàries de la gent de mar, en les més diverses presentacions i, sobretot, a les més altes latituds.

Ens hem esforçat també en una altra cosa...

El tercer punt que hem cregut que calia tractar...

Cliqueu sobre els rectangles per canviar de cartel·la.