Mariana Valderrama

Lectura de la tesi “La càrrega de l’aigua: De com les dones negocien l’escassetat d’aigua a la conca del riu Fúquene, Cundinamarca, Colòmbia” de Mariana Valderrama

El 18 d’octubre de 2023, la Mariana Valderrama Leongómez va presentar a la UAB la tesi doctoral “La càrrega de l’aigua: De com les dones negocien l’escassetat d’aigua a la conca del riu Fúquene, Cundinamarca, Colòmbia”. Programa Interuniversitari en Estudis de Gènere: Cultures, Societats i Polítiques, Institut Interuniversitari de Gènere. Tesi dirigida per Mireia Baylina (UAB) i Isabel Salamaña (UdG).

A la tesi s’examina la relació entre l’escassetat d’aigua i les implicacions en la quotidianitat de les dones a la Conca del riu Fúquene. Les nocions dominants sobre el que és una dona, sobre els seus “oficis” i comportaments, emmarcades en la particular configuració de les llars que operen com “cada casa és un govern”, es tradueixen en el fet que l’escassetat d’aigua esdevingui en una càrrega per a aquestes, apuntalant experiències de violència física i simbòlica. En la tesi es mostra, no obstant això, que no totes les dones que habiten en la conca del riu Fúquene enfronten aquesta càrrega de la mateixa manera. Les que viuen en la part alta, en les proximitats de l’erm, compten no sols amb accés a l’aigua, sinó que de major qualitat. Per les polítiques del que Mariana Valderrama denomina l’estat invisible, les dones de la zona urbana, així com aquelles que tenen les seves cases de descans en Fúquene, també compten amb un subministrament d’aigua derivat de l’aqüeducte municipal. Altrament, les dones de la zona cassetó són les que enfronten la càrrega més grossa per l’escassetat de l’aigua per a exercir les feines de casa domèstiques. La tesi mostra com aquesta desigualtat és tan profunda que fins i tot el bestiar i els cultius, o les polítiques de turistificació de la llacuna, tenen prioritat en aquesta economia política de l’aigua, per sobre de les gents que viuen en la zona cassetó i una certa part de la perifèria urbana municipi. En termes teòrics, l’anàlisi es configura a partir d’inputs conceptuals derivats dels estudis del desenvolupament, l’ecologia política i a geografia crítica feminista. En relació amb la metodologia, la tesi està plantejada des de l’etnografia i la contracartografia.